Un record del mestre Rusiñol

Bon dia,

M'arriba la notícia de la mort del mestre Rusiñol, director musical durant molts anys de l'Esbart Dansaire de Rubí, i voldria compartir el record d'un moment que vaig tenir la sort de viure, com a espectador, moltes vegades i que tinc ben present.

A finals dels anys 70 primers dels 80 del segle passat, l'Esbart Dansaire de Rubí girava el que, per a mi, ha estat un dels grans espectacles de dansa d'arrel tradicional. Tres parts (espero tenir bona memòria):

1a: Ballet de Déu,  Mortitxol, Solipanta i Havaneres.

2a: Del Pla a la Muntanya: Bolero de Castelló, La Corroquina (Masovers), Llauradors i Pelegrins, Marineries, Ball Pla de Sant Mateu, Seguidilles del Grao i Jota de Castelló.

3a: El Sarau

I el record, el moment, és al final del Sarau... a un senyal imperceptible del mestre Rusiñol, els músics es posaven dempeus i, llençant les partitures a l'aire, atacaven les tirades finals. Un moment vibrant que arrodonia la coreografia de l'Albert Sans. El mestre Rusiñol, a qui jo sempre veia seriós i concentrat, es "desmelanava" en aquestes tirades finals i deixava ben clar que, pels espectacles dels esbarts, la sinergia entre músics i dansaires, entre director artístic i musical, és absolutament necessària i imprescindible.

M'he permès explicar aquest record (en forma de "batalleta") perquè sóc un convençut que hem de compartir, amb les noves generacions, tots els moments que hem viscut 

Bon llarg viatge pel mestre Rusiñol i una sentida abraçada per la gent de l'Esbart Dansaire de Rubí, especialment als qui van tenir la sort de compartir escenaris amb ell.

Josep Maria Fuentes Ros