Una tarda de dansa dedicada a la música

Dimecres, 30 novembre 2016

 L’Esbart Català de Dansaires va dedicar el seu festival anual, la seva Ballada del Soci, a la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires.

La festa del 108 aniversari de l’esbart, es celebrà el passat 26 de novembre de 2016 a la sala d’actes de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, gestionada per la Diputació de Barcelona.

Una ballada que començava de manera diferent a qualsevol de les anteriors, ja que l’avantsala de l’Espai és convertí en plató fotogràfic i solidari. Dansaires posaven amb els assistents per tal de recollir donatius destinats a la propera Marató de TV3.

El Català ha considerat sempre la música part inseparable de la dansa. Música que ha cuidat, mimat i potenciat , permetent-li presumir de tenir un arxiu de música per dansa important tant qualitativa com quantitativament. Els sis volums que integren la col·lecció Música i músics, més el disc Centenari, amb les danses més interpretades en els seus primers cent anys, contribueixen a la divulgació d’un patrimoni sonor que només es podia consultar en paper, en solfa.

Per l’Esbart Català han recollit, escrit, arranjat i instrumentat noms tant importants en la història musical del país com: Francesc d’Asís Font i Martínez, Joan Tomàs, Ezequiel Martí, Josep i Joaquim Serra, Narcís Paulís, Francesc Pujol, Eusebi Bosch, Lluís Albert, Lluís Moreno Pallí, Maria Rosa Alonso, o jo mateix he tingut  l’honor i la sort d’haver aportat instrumentacions i composicions meves a aquest preuat arxiu. Una menció especial per l’obra del mestre Agustí Cohí Grau qui a més de director musical de l’Esbart Català va farcir la seva biblioteca d’arranjaments per cobla, inexistents en una època de recol·lecció frenètica.

En poc més de vuit anys l’Esbart Català de Dansaires ha enregistrat més de cent danses que o bé no havien estat enregistrades o bé, sí havien estat gravades però el propi pas del temps havia malmès el suport sonor. Cobles de qualitat contrastada, orquestres i conjunts instrumentals que han estat creats per treballar la gravació, un equip entusiasta de persones que tot just acabat un volum ja estava treballant en el següent. La revisió, estudi i còpia del material, també és fruït d’aquest equip i que avui ha modernitzat el material, que com professional he de reconèixer que el Català tenia molt ben conservat. Revisió i modernització que la tarda del dia 26 la cobla va agrair.

L’Esbart Català de Dansaires va donar tot el protagonisme a la música, tant és així que les presentacions dels balls es feren des de la mirada del músic i des de la veu del músic. Foren els músics de la cobla qui deixaven l’instrument per atrevir-se amb la veu.

La Ballada del Soci s’iniciava amb la interpretació per part de la Cobla Marinada  de la Suite per Cobla i Percussió Centenari, que vaig compondre en motiu dels cents anys de l’esbart. Aquesta obra inicia el disc que l’esbart va enregistrar l’any 2007 , el qual ha estat l’origen de la col·lecció leitmotive de la ballada.

Una ballada en la qual les tres seccions de l’esbart: des dels més petitons de la secció infantil, els juvenils o el compromès cos de dansa, es varen posar al servei de instrumentacions poc habituals. El ball començà amb una de les instrumentacions per cobla més antigues de la Dansa, datada del 1910. Una complicada Dansa de Castellterçol, d’harmonies poc comunes i girs melòdics fora de l’habitual que van necessitar de la màxima atenció tant de dansaires com de músics, i  que el Cos de Dansa va resoldre amb la mateixa solvència d’instrumentacions més comunes.  Els ex-dansaires del Català i la cobla Marinada amb un arranjament de l’Esquerrana del mestre Bosch i Humet, ens varen ensenyar com la senzillesa coreogràfica i musical també es art. Els infantils ens van representar les danses que històricament s’han assimilat als infants, amb el mateix bon fer que ballaren els jocs dansats, molt més orientats a la seva edat. El juvenils ompliren l’escenari de futur, destacant ens van presentar els reformats Cavallets petits de l’Esbart Català de Dansaires, desprès d’haver passat per un important repàs als tallers Avall i Folk al Biaix.

Si l’Esbart Català entén la música com part indissoluble de la dansa, la música de dansa sense coreografia estaria mancada de base. No soc la persona idònia per descriure la feina acurada dels mestres de les diferents seccions, perquè no puc ser objectiu amb la feina que fan cada setmana les i els mestres, com tampoc puc ser-ho amb l’orientació general que la directora de l’Esbart Català de Dansaires, Anna Bigas, sap imprimir, la seva ma i sensibilitat es intueixen en totes les seccions. L’entusiasme que posen als assajos, el posen en demanar-me com volen i necessiten la interpretació musical. Entusiasme que només es pot traduir en una simbiosi a l’escenari que comença amb una salutació entre bastidors, privada, des del més petits que volen veure i conèixer els músics. Entusiasme que una vegada més hem sabut fer arribar al públic.

El patrimoni de l’Esbart Català de Dansaires, ric, variat i de qualitat, és una font d’orgull ben entès, al que tothom pot tenir accés, tall es com recull els seus primers estatuts.

Amb la Ballada del Soci de 2016 es tanca un projecte gran, molt gran la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires. En els seus discs es poden escoltar més de 108 de formes de concebre la música de dansa. Música aplicada i música amb molt de treball darrera. El repertori de l’esbart continuarà creixent, perquè no finalitza la feina d’investigació i difusió que l’Esbart fa de la dansa tradicional catalana.

Joan Gómez Soriano

Director Musical de l’Esbart Català de Dansaires